Tots els dies, a totes hores i a cada minut, fins i tot en qualssevol lloc, sense cap escenari ni un fons idílic podem trobar coses meravelloses. Ens han obligat a creure que l'art s'hi serveix en exposicions, en teatres o mitjançant la pantalla; en canvi, al nostre voltant, durant tots els instants de la nostra vida, succeeixen espontànies obres d'art. Obres involuntaries, simples i quasi inconscients de la seua propia existència, però al cap i a la fi son meravelloses expressions de bellesa i estètica.
Un símptoma d'aquest fenomen l'hem descobert durant les classes a la Universitat... on un mestre, un tant diferent, ens ha convidat a jugar al "tu la llevas" però en silenci. És un silenci màgic que fa molt de soroll. Aquest és l'art del que parlava abans, eixes obres que passen desapercebudes al llarg del dia i que, solament guardant un poc de silenci, som capaços de gaudir. Peus corrent, cosos refregant-se, somriures que parlen, el suau murmuri del trànsit, palmes... tot un bell espectacle. A açó s'hi afegeix la pulcresa del moviment, la nitidesa del espai i la bellesa de la corporalitat. Ja veus, solament guardant silenci ixen a la llum milers d'obres d'art que quedaven relegades a un segon planol i que dissimuladament esperaven darrere del soroll.
El silenci parla molt més que el soroll. S'expressa amb més força, fa molt mes de soroll.
No hay comentarios:
Publicar un comentario